El tovalló que ja ve brut

Hi ha coses que no són prou greus per presentar una reclamació.

Però són tan manifestament absurdes que costa entendre com hem pogut arribar a normalitzar-les.

Per exemple: posar el tovalló sota l’entrepà.

Vas a un bar i demanes una hamburguesa.

I quan dic hamburguesa no em refereixo necessàriament a una hamburguesa dolenta.

Em refereixo a una hamburguesa merdosa en el sentit més literal de la paraula.

Una hamburguesa amb formatge fos, bacó, ceba caramel·litzada, tomàquet, maionesa, salsa barbacoa i alguna crema especial de la casa que ningú no ha demanat, però que han decidit escampar generosament per tot arreu.

Una hamburguesa que exigeix dues mans, una obertura de mandíbula considerable i l’acceptació prèvia que, durant els pròxims deu minuts, perdràs qualsevol rastre de dignitat.

No passa res.

Has vingut a això.

Saps que:

• el tomàquet sortirà per una banda;

• el formatge s’enganxarà al plat;

• una part de la salsa et baixarà pels dits;

• i acabaràs obrint la boca com una serp intentant empassar-se una cabra.

Forma part del tracte.

El protocol del tovalló

Llavors arriba el cambrer.

Deixa el plat davant teu.

I allà hi ha l’hamburguesa.

Imponent.

Brillant.

Regalimant.

Amb una punyalada de fusta travessant-la de dalt a baix perquè tota aquella estructura no col·lapsi abans d’arribar a taula.

I just a sota de l’hamburguesa hi ha el tovalló.

No al costat del plat.

No sota els coberts.

No en un dispensador.

A sota de l’hamburguesa.

Entre l’entrepà i el plat.

L’únic objecte que t’han donat per netejar-te ja arriba brut de fàbrica.

Algú ha decidit que aquell era el millor lloc possible.

Potser volen evitar que l’hamburguesa entri en contacte directe amb el plat.

No fos cas que el pa toqués la porcellana.

Potser el tovalló actua com una mena de protector higiènic.

Per protegir el plat.

Un objecte dissenyat expressament per posar-hi menjar, embrutar-lo i rentar-lo.

També pot ser que sigui decoratiu.

Que aquell quadrat de paper kraft doni a l’hamburguesa un aire més artesanal, més urbà, més autèntic.

Perquè, com tothom sap, una hamburguesa damunt d’un plat és menjar.

Però una hamburguesa damunt d’un paper marró és gastronomia.

O gastronomia màrqueting.

Quan finalment el necessites

Comences a menjar.

Primer mos

Encara controles.

Segon mos

El formatge comença a sortir per la dreta.

Tercer mos

La salsa ja t’ha arribat als dits.

Tens una mica de maionesa a la comissura dels llavis.

Una rodanxa de tomàquet penja de l’hamburguesa subjectada únicament per una fulla d’enciam.

I ha arribat el moment d’utilitzar el tovalló.

Però el tovalló és sota l’hamburguesa.

Per agafar-lo has d’aixecar l’entrepà, subjectar tota l’estructura amb una mà i intentar extreure amb l’altra aquell tros de paper que ja està impregnat de greix, formatge i salsa barbacoa.

Quan finalment aconsegueixes rescatar-lo, descobreixes que ja no és un tovalló.

És part de la recepta.

No et neteja.

Et torna a embrutar.

Un tovalló sota una hamburguesa no és un tovalló. És atrezo.

De manera que aixeques el braç i demanes al cambrer:

—Perdona, em pots portar algun tovalló?

El cambrer mira el plat.

Mira l’hamburguesa.

Mira el tovalló que sobresurt per sota, completament amarat.

I durant una fracció de segon tots dos contempleu l’evidència.

Tens un tovalló.

Però necessites un tovalló.

Ell no diu res.

Tu tampoc.

Et porta quatre tovallons nous i el sistema continua funcionant.

Disseny de servei invers

El més extraordinari és que això no passa només en un bar despistat.

Passa en bars de carretera, cafeteries, terrasses, hamburgueseries de cadena i restaurants moderns amb parets de maó vist, bombetes penjades i una pissarra que anuncia una hamburguesa de vedella madurada amb pa brioix per disset euros.

Pot canviar la carn.

Pot canviar el pa.

Pot canviar el preu.

Pot canviar el nom de la salsa.

Però el tovalló continuarà sota l’hamburguesa, absorbint disciplinadament tot allò que després hauràs de treure’t dels dits.

És una demostració impecable de disseny de servei invers:

• t’ofereixo una solució;

• la inutilitzo abans que la puguis necessitar;

• quan la necessitis, me’n demanaràs una altra;

• i acabarem gastant cinc tovallons per resoldre un problema que n’exigia un.

No és només absurd.

També és menys eficient.

Perquè el primer tovalló no fa la seva funció i, inevitablement, se n’han de consumir més.

Però queda bé.

I en algun moment hem decidit que quedar bé era més important que funcionar.

L’absurditat de les coses petites

Naturalment, ningú no presentarà un full de reclamacions per això.

Ningú no deixarà de tornar a un restaurant perquè el tovalló era sota l’entrepà.

Ningú no convocarà una manifestació davant d’una hamburgueseria exigint paper sec i accessible.

És una molèstia massa petita.

I precisament per això sobreviu.

Perquè les grans absurditats acostumen a generar protestes.

Les petites, en canvi, es converteixen en costums.

Algú ho va fer una vegada.

Algú altre ho va copiar.

Va semblar bonic.

Es va convertir en una manera de presentar el plat.

I ara milers de persones col·loquen diàriament tovallons sota entrepans plens de salsa sense preguntar-se quin sentit té posar un material absorbent exactament en el lloc on quedarà inutilitzat.

Potser moltes coses no es fan així perquè algú hagi decidit que són una bona idea, sinó perquè ningú no s’ha aturat a preguntar si tenen cap sentit.

Aquest és el secret de moltes petites absurditats quotidianes.

No sobreviuen perquè funcionin.

Sobreviuen perquè sempre s’ha fet així.

I perquè el problema és tan petit que ningú no considera que valgui la pena corregir-lo.

Poseu-lo al costat

La solució tampoc no sembla especialment complexa.

No cal redissenyar l’hamburguesa.

No cal desenvolupar un nou material impermeable, reciclable i resistent a la salsa de cheddar.

No cal contractar una consultora.

No cal una aplicació.

Ni un codi QR.

Ni una formació específica per al personal.

Poseu el tovalló al costat del plat.

Net.

Sec.

Accessible.

Preparat per fer exactament allò per al qual va ser fabricat.

I si necessiteu posar alguna cosa sota l’hamburguesa perquè quedi més bonica, poseu-hi un altre paper.

Un paper per presentar.

I un tovalló per netejar.

No em presenteu com a eina de neteja un tros de cel·lulosa que ja ha passat deu minuts absorbint greix, formatge fos i salsa barbacoa.

Que tampoc estem demanant una revolució.

Estem demanant un tovalló.

Hòstia.

No fotem.